skip to Main Content

INTEGRACIÓ SENSORIAL

Integració Sensorial

La Integració Sensorial és el procés neurològic mitjançant el qual les persones registren, modulen i discriminen les sensacions de l’propi cos i de l’entorn rebudes a través dels sentits i, que fa possible, fer servir el cos de forma eficaç en l’entorn (respostes adaptades).

És un procés que es realitza de manera inconscient. A través dels nostres sets sentits, vam rebre constantment una quantitat il limitada d’estímuls que arriben a el cervell i, la manera en què processem aquesta informació sensorial, afavorirà o dificultarà la planificació i organització del nostre comportament i del nostre aprenentatge.

Principis:

La base de la Integració sensorial són els sistemes sensorials coneguts (visual, auditiu, olfactiu, gustatiu, tàctil) i se sumen dos més el vestibular (equilibri i els moviments corporals) i el propioceptiu (la posició dels músculs, articulacions i tendons en el espai).

 

Aquesta tècnica dóna èmfasi als tres últims ja que treballen íntimament connectats entre si.

Disfuncions de la integració sensorial:

Quan els sistemes sensorials funcionen correctament, el cervell dels nens es nodreix de tots els estímuls que rep, i cada vegada va madurant més i millor. Per això es considera tan important que els nens juguin i experimentin sensacions amb el seu cos, perquè d’aquesta manera alimenten el seu sistema nerviós d’estímuls de moviment, corporals, visuals, auditius i tàctils.

 

Les disfuncions es produeixen quan aquest processament sensorial (que normalment és natural, automàtic i inconscient) no es dóna de manera eficaç, ja que en el Sistema Nerviosos Central no processa, organitza i integra la informació sensorial de manera adequada per oferir les respostes adaptades.

 

El nen rep l’estímul sensorial, però el seu cervell no sap regular la intensitat amb la que l’ha rebut, i no pot organitzar una resposta adaptada a aquesta informació, ni pot aprofitar correctament aquests estímuls, per nodrir-se i madurar a la velocitat desitjada.

 

La DPS pot generar problemes a nivell de desenvolupament, dificultats d’aprenentatge, dificultats emocionals i problemes comportamentals que impacten de manera negativa en la funcionalitat i en la participació en les diferents àrees de l’infant que són les activitats de la vida diària, el joc, les relacions socials, les habilitats de comunicació i la coordinació motriu.

A qui va dirigida la intervenció?

La teràpia d’Integració sensorial pot ajudar els nens d’entre 0 a 12 anys amb problemes sensorials a sentir-se menys aclaparats i al fet que aprenguin a gestionar les situacions desafiants.
Aquesta teràpia, no constitueix una “exposició continuada a estímuls sensorials ni entrenament repetitiu en habilitats”, sinó que busca la motivació intrínseca de l’infant a través de el joc, i se centra en oferir experiències sensorials perquè el nen se senti cada vegada més còmode, segur i sent capaç de concentrar-se per obtenir així, respostes cada vegada més complexes i afavorir el seu correcte desenvolupament.
Cal destacar, que no tots els nens amb problemes d’aprenentatge, desenvolupament o de comportament tenen una disfunció d’integració sensorial subjacent.

No obstant això, hi ha certs indicadors que poden assenyalar als pares si està present aquesta disfunció:

  • Hipersensibilitat a el tacte, moviment, llums o sons:

Aquesta hipersensibilitat pot ser manifestada en comportaments com ara irritabilitat o retirada quan se li toca, evitar certes textures de robes o de menjars, distracció o reaccions de por a el moviment en activitats ordinàries, com les activitats típiques dels jocs d’esbarjo.

  • Singlot reactivitat a l’estimulació sensorial:

En contrast amb els nens hipersensibles, un nen singlot reactiu pot buscar experiències sensorials intenses, per exemple donar voltes sobre si mateix o buscar xocar amb els objectes. Alguns nens fluctuen entre els dos extrems hípers o singlot reactius.

  • Nivell d’activitat inusualment alt o baix:

El nen vaig poder estar en moviment constantment o, pot ser lent en activar-se i fatigar fàcilment. De nou, alguns nens poden fluctuar d’un extrem a un altre.

  • Problemes de coordinació:

Els problemes de coordinació es poden veure en activitats motores gruixudes o fines.
Alguns nens poden tenir un equilibri pobre, mentre que altres tenen gran dificultat en aprendre a realitzar noves tasques que requereixen coordinació motora.

  • Retard en la parla, llenguatge, habilitats motores o rendiments acadèmics:

Aquests signes poden ser evidents ja en pre-escolar, com a signes d’una integració sensorial deficitària.
En l’edat escolar, pot haver-hi problemes en algunes àrees acadèmiques malgrat una intel·ligència dins de la normalitat.

  • Pobre organització del comportament:

Els nens poden ser impulsius o de fàcil distracció i mostrar manca de planejament a l’abordar les tasques.
 Alguns nens tenen dificultat a l’ajustar-se a una nova situació. Altres poden reaccionar amb frustració, agressivitat, fugida o rebuig quan són conscients del fracàs.

  • Pobre autoestima:

A vegades, el nen que experimenta els problemes que anteriorment s’han comentat l’afecta en la seva autoestima. Pot observar que les mateixes tasques tenen més dificultat per a ell que per als altres nens, però pot no saber per què això és així. Aquest nen pot semblar mandrós, avorrit o desmotivat.
Alguns nens troben maneres d’evitar aquestes tasques que són dures i compromeses. Quan això passa se sol considerar a l’infant com a problemàtic o tossut.

Normalment, un nen amb desordre de el processament sensorial presentarà més d’un d’aquests signes.

Sol·licita la teva sessió:

Descobreix més serveis:

Vols que et truquem?

Vols que et truquem?

Omple el formulari i sol·licita quan vols que ens posem en contacte amb tu.

Back To Top