Els Trastorns Digestius Dels Nadons

Els trastorns digestius dels nadons

Durant la lactància molts nadons solen patir trastorns digestius. Actualment tota dolència gàstrica o intestinal es redueix o s’engloba al denominat còlic del lactant, tot i que molts nadons poden patir altres trastorns com el reflux, la intolerància a la lactosa, o fins i tot, en els casos més greus obstruccions al pílor.

Quins són els símptomes que s’engloben el còlic del lactant?

– Gasos
– Vòmits
– Dolors espasmòdics
– Restrenyiment
– Descomposició
– Regurgitació

Aquestes són els senyals que ens poden fer pensar que un bebè pateix de còlic del lactant. Aquestes es poden donar per separat o juntes. Hi ha nadons que tenen més gasos, d’altres, restrenyiment, o fins i tot, poden tenir tots els símptomes en diferents moments del dia o de la setmana. Cada nen és un món a part, però la part positiva és que tots ells es poden treballar per solucionar el problema digestiu.

Que és el que provoca tots aquests símptomes?

Tots els còlics del lactant, es manifestin com es manifestin, si els observem des de la visió de la mecànica visceral, tenen molt a veure amb el procés maduratiu del sistema digestiu. Un sistema digestiu immadur, mecànicament parlant, no té uns moviments compassats per realitzar la seva funció de manera adequada. Els denominats peristaltismes intestinals no són acordes amb la motilitat de l’estómac o del fetge. En alguns casos els problemes poden venir donats pel diafragma; en aquests casos aquest no és estable i, com a principal motor de les viseres, no les estaria empenyent a totes per igual. En altres casos poden donar-se per compensacions tensionals a la base del crani que alteren, d’alguna manera, el nervi pneumogàstric.

Com es treballa el còlic del lactant?

Per aconseguir normalitzar aquest tipus de disfuncions digestives, s’han de treballar dos aspectes fonamentals: l’aspecte cranial i el visceral. És a dir, cal assegurar-se que no hi hagi una mala informació d’origen en el sistema nerviós (par nerviós cranial) i que no hi hagi disfuncions mecánico diafragmàtiques de motilitat i de peristaltisme.

 

La teràpia craneosacral treballa de forma molt suau i profunda, per aquest motiu és ideal per treballar amb els bebès. Per aconseguir la millora es treballa realitzant unes maniobres molt delicadament. Aquestes permeten equilibrar el sistema digestiu, el sistema nerviós i a la vegada que s’eliminen les tensions que es puguin haver generat durant el període de l’embaràs i del part. Per tot això, aquesta teràpia és una bona opció per ajudar als més petits a no tenir molèsties digestives i, perquè no dir-ho, ajuda als pares que pateixen molt veient al seu petit angoixat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *