EMBARÀS, POSTPART I PRIMERS MESOS DE VIDA

Els nadons són conscients i sensibles des de l’etapa prenatal. Aquesta consciència s’expressa en el cos, per tant, és molt important que la persona que està gestant sigui conscient i procuri que el seu estat físic, emocional i cognitiu sigui el millor possible.

Un tema crucial és informar el nadó de què està passant. Sembla una ximpleria, però és important explicar si es viurà un moment d’estrès, o el perquè de l’estat d’ànim o de nervis. Si es passa un mal moment de manera inesperada, se li ha d’explicar després que aquesta situació hagi passat, sempre donant-li a entendre que, per un motiu aliè a la criatura, la persona gestant ha viscut un moment difícil, però que gràcies a ella ha pogut recuperar la calma, i la serenitat; la criatura ha de saber en tot moment que fa que ens sentim bé.

Durant l’embaràs cantar, posar música o parlar al bebè és molt bo. El so de la veu dels pares o mares calmarà i donarà seguretat a la criatura els primers dies de vida. A més la veu del papà o de la mamà no gestant ajuda a conèixer les distàncies i a situar-se en l’espai temps.

Una altra de les coses bàsiques en el moment del part és el vincle que s’ha hagut d’establir. Quan la criatura passa pel procés del part ha de notar que la persona gestant comprèn que s’enfronta a un moment difícil. El nadó surt d’un medi líquid, canvia radicalment la temperatura, la llum, el volum dels sons… Al mateix temps, alguns dels seus sistemes han de començar a funcionar, uns altres han de deixar de fer-ho, i la resta han de funcionar de manera diferent. El que implica tot això és que durant un temps, al principi, és molt important el contacte amb els seus papes o mames. Necessiten calma i sentir-se en un entorn segur per a facilitar la seva adequació al nou mitjà. Sovint ens preocupa tenir-ho tot ordenat, net o en el seu lloc, però l’important és dedicar temps a la criatura, i encara més important és que aquest temps sigui de qualitat.

El Dr. Sutherland deia: 

“Tal com es corba la branca així s’inclinarà l’arbre.” 

El primer massatge que rep el bebè en tots els seus sistemes és el moment del part, les contraccions en el crani seran molt importants per a la maduració dels sistemes: respiratori, nerviós, circulatori, digestiu, immunològic… Al moment del naixement podem trobar diferents tipus de parts, com a lents, molt ràpids, cesàries, volta de cordó fòrceps, ventoses, de natges… Tots ells poden produir tensions o compressions determinades. Encara que no solament pel part podem trobar aquestes alteracions, també es poden produir durant la gestació per una col·locació determinada, falta d’espai (com en els embarassos múltiples), per formes atípiques de la pelvis de la mama…

 

En quins casos pot rebre ajuda? 

 

• Trastorns digestius: Còlic del lactant, gasos, vòmits, dolors espasmòdics, restrenyiment, diarrea o regurgitació.
• Torticoli congènita 
• Asimetries cranials, deformacions cranials 
• Escoliosis Subluxació de maluc Valgos i varos en els genolls del nen 
• Lesions de l’articulació temporomandibular 
• Bruxisme 
• Insomni 
• Nerviosisme o irritabilitat 
• Lacrimal obstruït
• Dificultats que afectin nervis cranials, problemes de succió, deglució, estrabisme, asimetries facials, problemes auditius o vestibulars. 
• Millora del sistema immunològic, circulatori i respiratori.

Quan una dona es queda embarassada el seu cos passa per una serie de canvis fisiològics que poden començar abans que sàpiga que està embarassada. Aquests canvis es produeixen per poder adaptar-se a la vida que s’està generant i a vegades ens poden provocar malestar. Tot i que moltes vegades només queda esperar que passin els mesos i que vagin canviant els símptomes com les nàusees, per exemple, n’hi ha d’altres que podem ajudar a que millorin. 

 

En el canvi que produeix el nostre cos morfològicament a vegades es poden produïr pinçaments o sobrecàrregues per el pes i el canvi de la posició de la pelvis. Aquesta és una de les causes per les que és important mantenir-se actiu i fer estiraments durant l’embaràs. 

 

L’embaràs i l’activitat física han d’anar de la mà, ja que reaitzar activitat física moderada i regular durant l’embaràs té molts beneficis:

 

• Disminueix el risc de preclàmpsia, hipertensió gestacional i diabetes gestacional. 
• Disminueix el risc d’un augment excessiu del pes gestacional.
• Disminueix el risc de complicacions en el part i la depressió postpart. 
• Disminueix el risc de complicacions en el nounat. 
• Disminueix el risc d’efectes adversos sobre el pes al neixer. 
• Ajuda a una millor contracció de la faixa abdominal afavorint el reclutament muscular durant el part. 

 

Es recomana realitzar activitat física regular durant l’embaràs i el post part, un mínim de 150min de treball aeròbic d’intensitat moderada a la setmana i realitzar també treball d’enfortiment muscular i de mobilitat de la pelvis. Això sempre tenint el vistiplau del nostre metge. 

 

La figura del fisioterapeuta ens pot ajudar tant en la realització d’exercici durant l’embaràs com en el dolor que poguem tenir a causa d’aquests canvis o per altres causes. 

Després de passar un embaràs i de donar a llum el cos es troba en un moment molt gran d’inestabilitat, en qüestió d’hores passem a tenir un cos absolutament diferent. Durant l’embaràs el cos, de manera fisiològica anirà compensant el pes i el creixement de la panxa i tot i que aquestes modificacions temporals se solen resoldre per si soles al cap de dies, setmanes o mesos (segons el cas que sigui) d’haver donat a llum, n’hi ha d’altres que no ho fan o si ho fan, no de manera òptima.

 

L’objectiu de fer una valoració postpart, com a mínim a partir de la quarantena, és assegurar que el cos està retornant a l’estat pregestacional de manera òptima sense tensions ni compensacions que, abans o després, ens puguin produir disfuncions i patologies. De manera concreta i a grans trets valorem:

 

– Diàstasis recti: apareix de manera fisiològica durant l’embaràs, i es valora que sigui funcional i es vagi tancant correctament.

– Que la musculatura del sòl pelvià sigui capaç de contraure’s correctament.

– Tractament de cicatrius (episiotomia, esquinços i cesària): per alliberar els teixits, disminuir tensions.

– Estrenyiment.

– Valorar i tractar altres dolors o disfuncions que puguem tractar.

 

L’ideal, però, és poder fer un seguiment per tal d’assegurar-nos que la persona que ha gestat torni a l’estat pregestacional al 100%. Com?, a través d’unes quantes sessions a camilla per tal d’aconseguir una bona propiocepció de perineu i una bona contracció de la musculatura del sòl pelvià, tractar cicatrius, tensions i dolors, desbloquejar articulacions que s’hagin pogut veure afectades. Tot això s’hauria de  combinar amb sessions d’exercici físic per recuperar el control de la musculatura (sobretot glutis i abdomen) i la massa muscular, treballar l’equilibri, la postura i la resistència.

 

Això ens permetrà, a més a més, que les persones que han gestat puguin redescobrir el seu cos amb els possibles canvis que hi puguin haver hagut, millorar la seva autoimatge, tenir temps de cura personal i poder recuperar les activitats que feien prèviament.

 

Què ens ha de fer pensar que necessito fer una valoració de sòl pelvià?

 

– Haver viscut un embaràs.

– Haver patit cicatrius abdominals o perineals.

– Pèrdues d’orina.

– Urgència miccional.

– S’escapin gasos de manera descontrolada.

– Incontinència fecal.

– Dolor dorso-lumbar que va aparèixer durant l’embaràs o durant el postpart.

– Dolor pelvià o sensació de bloqueig.

– Dolor a perineu.

– Sensació de pes o de pressió a la vagina en qualsevol moment.

– Presència de diàstasis recte.

– Males digestions, notar-se l’abdomen molt inflat.

– En tossir o fer un esforç l’abdomen s’esbomba o em surt un bony entremig de l’abdomen.

– Dolor que dificulti/impedeixi la penetració.

– Dolor durant la penetració, sigui superficial o profunda.

– Dolor vulvar.

– Dolor vaginal.

– Anorgàsmia o dificultat per arribar a l’orgasme (també orgasmes més fluixos del que eren).

– Estrenyiment.

– Falta de sensibilitat a perineu.

 

S’ha de dir que una o més d’aquestes disfuncions és molt possible que ja estigui instaurada abans de l’embaràs i que sigui de “tota la vida”, però, tenint present que no és normal patir cap d’aquestes, cal, amb més motiu, fer una visita de fisioteràpia ginecològica.

La figura del fisioterapeuta en pediatria ens pot ajudar en diferents aspectes:

• En l’aspecte traumatològic: amb patologies com el torticoli congènita, l’escoliosi, lesions vàries ocasionades durant el part o en el dia a dia, o valoracions de postura i treball de millora si fos necessari.

 

• En l’aspecte neurològic: en patologies que afectin l’evolució motriu de l’infant, que puguin generar un retard neuromotor. Aquest treball es realitza a través d’exercicis d’estimulació, sempre des del joc i de manera activa, ja que és la manera en què el cervell aprèn.

 

• En l’aspecte respiratori: els ajuda a ser capaços d’expectorar i eliminar la mucositat pulmonar. Per aconseguir els objectius es duen a terme maniobres passives quan són nadons i, a partir dels dos anys, depenent de lo col·laboradors que siguin, es combinen aquestes maniobres passives amb exercicis actius per augmentar la força i l’eficiència de la musculatura de la caixa toràcica.

 

Desenvolupament neuromotor

 

Quan el nadó creix ha de desenvolupar una sèrie d’aptituds neuromotrius que són molt importants per a l’adaptació de les criatures en les activitats de la vida diària, per a la connexió entre hemisferis cerebrals, per a la coordinació i molt sovint per a la regulació de la frustració davant de reptes al llarg de la vida.

 

Per tal que el desenvolupament sigui adequat s’ha d’estimular al nadó amb objectes o joguines que li cridin l’atenció i se li ha de proporcionar un espai en què pugui moure’s sense riscos i amb comoditat, com per exemple una estoreta antilliscant a terra. 

 

També és rellevant estimular-los i motivar-los. És a dir, que si veiem que el nadó no evoluciona segons les pautes de desenvolupament i veiem que va endarrerit, hem d’estar per ell i estimular-lo a moure’s més, i que trobi en el moviment la funcionalitat però sobretot el joc i la diversió.

 

Si tot i això no evoluciona com s’espera, és el moment de visitar al fisioterapeuta per poder treballar aquests aspectes i aprendre a adaptar millor les activitats i espais a casa.

 

Fisioteràpia respiratòria

 

Dels 0 als 2 anys és molt comú que els nadons tinguin constipats que es converteixen en bronquitis, bronquiolitis o pneumònies. Això passa perquè el sistema respiratori no està del tot format fins als dos anys. I, tot i això, pot ser que després continuïn tenint problemes respiratoris repetidament per no tenir la força necessària per expectorar que té un adult. Si això succeeix, és important visitar al fisioterapeuta de pediatria respiratòria perquè ajudi als més petits a ser capaços de treure els mocs abans que baixin al pit o si ja han baixat, evitar haver de prendre medicació de manera reiterada, ingressos o complicacions.

 

S’ha de tenir en compte, però, que si hi ha sospita d’una infecció respiratòria, s’ha d’anar al pediatre abans de decidir portar a l’infant al fisioterapeuta respiratori.

 

Els diferents símptomes a tenir en compte per valorar que l’infant pugui tenir una afectació de les vies respiratòries són:

 

• Tos, tant seca com productiva.
• Afectació de les vies aèries altes com mocs al nas que ragin o que el tapin.
• Febre.
• S’escolten sibilàncies durant la respiració.
• Dificultat respiratòria.
• També poden acompanyar a aquests símptomes l’agitació, l’insomni i la disminució de la gana o la dificultat per mamar.

 

Si té els següents símptomes, hem de demanar hora al pediatre:

 

• Dificultat per menjar, beure o mamar.
• Febre per sobre de 38.
• Si s’estira les orelles irritat o si verbalitza que li fan mal.
• Si té molta mucositat i tos.

 

Si té els següents símptomes, hem d’anar a urgències:

 

• Si cada vegada li costa més respirar.
• Si s’observa un enfonsament de l’espai intercostal en agafar aire.
• Si se li posen els llavis morats o blaus.
• Si no pot mantenir-se despert.