Terapia Biodinamica Craneosacral

Què és la teràpia biodinàmica craneosacral?

Actualment hi ha una preocupació extrema envers la salut i no és per cap altre motiu que per la societat i el món en què vivim. Constantment estem sotmesos a estrès, contaminació una alimentació força deficitària i una falta de temps de descans. El nostre organisme, hauria de viure en un estat de salut sempre, és l’estat natural de qualsevol ésser viu però, tot i que el nostre cos lluita en tot moment per arribar a la plenitud de totes les seves possibilitats, hi ha moltíssimes forces adverses que es creuen en el nostre camí i poden impedir que la nostra energia vital estigui al cent per cent. La Teràpia Biodinàmica Craneosacral no és res més que una eina que treballa en favor del nostre cos, que busca restablir la força, la vitalitat i la salut que està dins de la nostra pròpia naturalesa.

El doctor William Garner Sutherland va ser un osteòpata curiós que es va preguntar perquè el crani està bisellat. Per poder investigar el perquè va crear un casc que pressionava diferents zones del crani, i quan ho feia experimentava diversos malestars, molèsties, dolors i desequilibris a tots els nivells: físics, emocionals i mentals. Així va ser com es va adonar que els ossos cranials tenen micro moviments, i quan aquests no es produïen el conduïen a la malaltia.

El sistema craneosacral el composen l’encèfal, la medul·la espinal, el líquid cefaloraquidi, les meninges, els ossos cranials la pelvis i el sacre; tot està unit, el líquid cefaloraquidi ha de fluir, tot ha de moure’s de forma subtil i a l’uníson per poder tenir una salut òptima, ja que si aquest sistema, central i bàsic pel nostre organisme, actua de forma disfuncional, afectarà a tots els òrgans, cèl·lules i teixits corporals. Aquest moviment involuntari i originat per la fluctuació del líquid cefaloraquidi, el va anomenar moviment cranial.

Anys després d’aquestes investigacions, l’any 1974, el doctor Jhon Udpledger va seguir desenvolupant i estudiant el treball de Sutherland després que, durant una operació de medul·la, veies amb els seus propis ulls el moviment constant i rítmic d’aquesta.

liquid-cefaloraquidicolumna

El principal propòsit de la teràpia craneosacral no és cap altre que restablir la normalitat d’aquest sistema per així retornar la salut al cos. El terapeuta busca les zones en què hi ha congestions o resistències per tal de desbloquejar-les i tornar a restablir el moviment natural d’aquest sistema. Amb això els teixits, òrgans o sistemes que s’hagin vist afectats i produeixen molèsties o desequilibris tornaran a la normalitat. El terapeuta sempre treballa la salut, i inclús en casos de malalties cròniques busca estimular el moviment del sistema perquè el mateix cos sigui capaç de reorganitzar-se i buscar un nou patró d’equilibri i ordre que ajudi a millorar aquests estats.

Aquesta teràpia és tant suau i segura que és ideal per qualsevol persona, sense importar la seva edat o l’estat. Es pot fer a nadons, a persones grans i, inclús en persones amb un estat de fragilitat, ja que no és gens invasiva i només busca que l’organisme restableixi la seva expressió de salut estimulant de forma subtil els seus propis recursos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *