Infeccions Respiratòries

Els nens i les infeccions respiratòries

Les infeccions respiratòries són molt freqüents, sobretot en nens menors de dos anys. No ens hem d’alarmar, els nens en tenen una mitjana de 5 a 8 i a l’any. Normalment pensem que tenir mocs és negatiu, però no és ben bé així. Els mocs són un mecanisme de defensa del cos per combatre infeccions. Quan els expulsem també eliminem els gèrmens que s’adhereixen a ell i evita que aquests es multipliquin.

Els mocs són la primera línia de defensa del nostre organisme, al cos sempre hi ha mucositat. Ells són els encarregats de bloquejar tots els gèrmens de l’exterior. Però de tant en tant, a causa de certes infeccions,  en segrega en excés. La infecció més comuna que fa que aparegui aquest excés de moc és la infecció respiratòria, el constipat comú. Però que més port produir-lo?

-Rinitis: una inflamació al nas

-Faringitis: una inflamació a la gola (sol produir dolor)

-Laringitis: una inflamació de la laringe (va acompanyada d’afonia i “tos de gos”)

-Bronquitis: quan alguna de les infeccions anteriors descendeix als bronquis (apareix la sensació que els mocs han baixat al pit)

-Bronquiolitis: quan la inflamació i la infecció descendeix dels bronquis als bronquíols.

Bronquitis i bronquiolitis

Tant la bronquitis com la bronquiolitis són infeccions respiratòries. La bronquitis és la inflamació de les vies respiratòries principals. La bronquitis es pot donar tant en nens com en adults. En canvi, la bronquiolitis és una patologia més comuna en nens. En aquest cas parlem d’una inflamació dels bronquíols, les branques més petites situades als extrems de les vies respiratòries principals.

En tots els casos els nens presentaran molta tos, no només perquè la mucositat es troba dins dels bronquis, sinó perquè aquests es tanquen. En aquest cas estem parlant de broncoespasmes. Quan això es passa, als més petits els costa respirar amb normalitat i produeixen certs sorolls característics (sibilàncies o xiulets en la respiració).

Què es pot fer per tal que les infeccions no baixin al pit?

Hi ha molts casos en què és impossible evitar-ho, però sempre hi ha certes coses que els pares poden fer:

– Rentats nasals

– Bona hidratació

-Tenir certa cura en l’alimentació i hàbits higiènics

– Portar-lo a un fisioterapeuta pediàtric perquè li realitzi un seguiment i un manteniment

S’ha de dir que en nens de zero a tres anys és molt difícil evitar que les infeccions descendeixin.

Símptomes que podem trobar

Els bronquis també produeixen moc quan estan inflamats. Aquests obstrueixen les vies respiratòries dificultant la respiració i, per tant, el dia a dia dels nens. L’objectiu és desenganxar el moc de les parets bronquials i expectorar/expulsar aquest moc.

-Tos (inicialment seca, irritant i dolorosa. Poc després es torna tova, productiva i humida)

– Afectació prèvia de les vies respiratòries altes (rinorrea i obstrucció nassal)

– Pot aparèixer febre

– Presenta sibilàncies durant la respiració

– Dificultat respiratòria

– Agitació

– Insomni

– Disminució de gana

En quin moment es requereix atenció pediàtrica?

En hores de consulta:

– El nen no vol beure o menjar com abans

– El nen té febre alta (per sobre de 38°)

– El nen es queixa de dolor d’oïdes o s’estira de les orelles i està irritable

– El nen té molta tos i mucositat

De forma immediata:

– Si cada vegada té més dificultat per respirar

– Si s’observa un enfonsament dels espais situats entre les costelles quan respira

– El nen té els llavis morats o blaus

– No pot mantenir-se despert

Que és recomanable per tractar aquestes infeccions?

Els metges i pediatres són persones importantíssimes i bàsiques en el tractament d’aquestes patologies. També és important la funció de la fisioteràpia respiratòria pediàtrica. El fisioterapeuta té com a objectiu principal treure la mucositat adherida al pit, però també evitar l’ús abusiu i reiterat de medicació.

Aquesta teràpia es realitza mitjançant tècniques manuals molt suaus i gens invasives. Amb la fisioteràpia respiratòria pediàtrica s’aconsegueix desenganxar les secrecions de la paret bronquial per dirigir-les a vies superiors. Des d’aquestes vies serà molt més fàcil la seva expulsió. Una altra feina molt important del fisioterapeuta és la d’ensenyar a les famílies exercicis que es poden realitzar a casa per aconseguir una millora més ràpida dels més petits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *