Autoestima i creixement personal

L’autoestima no és res més que la percepció que tenim de nosaltres mateixos. És un concepte senzill però a la vegada del més complex que puguem trobar. L’autoestima, no només engloba les percepcions, sinó també els pensaments, avaluacions, sentiments i les tendències de comportament que tenim cap a nosaltres mateixos, cap al nostre cos i el nostre caràcter.

Tots nosaltres tenim una imatge mental o autoimatge de qui som. Des de ben petits, tots hem anat creant aquesta imatge. Una imatge que no es pot deslligar, en cap moment, de les experiències vitals que anem tenint i de les nostres interaccions amb la resta de la societat. El nivell d’autoestima de les persones, basat en aquesta imatge mental que anem creant, es determina per el propers o llunyans que ens sentim en relació amb els valors personals que tinguem. Valors desenvolupats a través del procés de socialització. És a dir, si els meus valors respecte a la bondat disten molt del que jo sóc o dels meus actes el meu nivell d’autoestima es veurà clarament afectat.

Més enllà de les nostres expectatives i les nostres realitats, Abraham Maslow parla de la necessitat que té tota persona de sentir estima. Tot ésser humà ha d’estimar-se, un mínim, a si mateix per poder tenir confiança, amor propi o suficiència, entre altres coses, però a la vegada ha de sentir-se estimat per la resta. Quan parlem de la necessitat d’estima per part dels altres, no fem referencia a l’adulació o a ser considerat una celebritat, sinó al respecte de la resta cap a la nostra persona.

La capacitat de desenvolupar una confiança i un respecte saludables per un mateix és pròpia de l’ésser humà. Nosaltres som capaços de pensar, i necessitem confiança per tal d’assolir certs reptes, per tenir la voluntat d’esforçar-nos i per buscar la nostra felicitat. L’autoestima és vital en qualsevol persona. És un aspecte de nosaltres mateixos que pot influenciar-nos en la nostra manera d’estar, de pensar, de decidir, de fer o de relacionar-nos.

Bases sobre les quals és sosté una bona autoestima:

Coneixement: Saber qui sóc, saber quines són les meves necessitats, els meus punts forts i les meves debilitats. També és de vital importància saber quins són els meus sentiments envers tot allò que m’envolta i conèixer les motivacions que em porten a actuar com ho faig.

Acceptació: Tots som persones, i com a tal, no podem ser perfectes. Una part molt important per tenir una bona autoestima és ser conscients de tot el físic, psicològic i social de nosaltres mateixos que no encaixa dins dels cànons de perfecció. Però no s’ha de quedar aquí, per molt que vulguem o puguem millorar alguns aspectes de la nostra vida o la nostra persona, hem d’acceptar les nostres limitacions i assumir els errors que cometem.

Valoració: Qualsevol persona té aspectes positius que ressalten entre la resta; cal que puguem identificar-los, valorar-los, potenciar-los i sentir-nos orgullosos d’ells.

Respecte: Tots som igual d’importants, no hi ha ningú que no mereixi ser feliç. Per molts errors que cometem, qualsevol individu ha de ser tractat de la millor manera possible i ha de poder expressar els seus sentiments i emocions sense haver de sentir-se inferior o culpable. Tots tenim dret a que ens respectin i l’obligació de respectar-nos com a persones amb les nostres peculiaritats.

Superació: Qualsevol que es conegui, que entengui les seves limitacions i que potenciï les seves habilitats tindrà prou autoestima per pensar quina és la millor manera d’afrontar un problema i així poder superar-se.

Eficàcia: Cal que confiem en el funcionament de la nostra ment, en la nostra capacitat de pensar, de triar i de jutjar.

Dignitat: He d’estar segur de la meva vàlua, del meu dret a ser tractat amb respecte i de ser feliç.

Els “graus” d’autoestima

L’autoestima és un concepte gradual, i dins de la infinitat de possibilitat que ens podem trobar, podem classificar tres grans grups:

1. Autoestima alta: entren dins d’aquest grup totes aquelles persones que se senten valuoses, capaces per fer el que ells es proposin i acceptades com a persones.

2. Autoestima baixa: persones que no es senten capacitades per fer front a la vida, que no se senten bé amb ells mateixos.

3. Terme mitjà: Solen ser persones que passen de sentir-se útils a inútils i que presenten forces incongruències en la conducta i actituds erràtiques.

A mesura que ens anem desenvolupant com a persones, podem desviar-nos d’aquest concepte positiu de nosaltres mateixos. Ja sigui perquè alguna vegada no hem sigut capaços d’assolir els reptes que nosaltres ens plategem, per una influència tòxica d’altres persones o com represalia contra nosaltres mateixos per haver fallat a terceres persones. Quan passa això, tendim a baixar aquesta seguretat i a construir una nova autoimatge molt més negativa.

En realitat, qualsevol persona pot desenvolupar una autoestima positiva, de fet com més flexible sigui, més senzill li resultarà aconseguir-la. Tots som fruit de l’entorn, però amb voluntat i ganes de conèixer’ns a fons, dins del marc del respecte, podem arribar a ser allà on necessitem. Tendim a equivocar-nos buscant l’autoconfiança o l’autorespecte a fora, quan en realitat només cal que ens escoltem i coneguem el suficient per acceptar-nos tal com som i sentir-nos en pau i bé amb nosaltres mateixos. No podem permetre que la resta ens jutgi sense conèixer-nos, igual que nosaltres no podem fer-ho sense acceptar-nos tal com som.

Una altra cosa que cal destacar és que l’afany de superioritat, l’arrogància o rebaixar a la resta per sentir-se millor un mateix no revelen una autoestima positiva, o un excés d’aquesta. En aquests casos solem estar davant d’autoestimes equivocades, que solen denotar problemes que no es volen veure i que s’intenten tapar per mitjà de la resta.

Indicis que denoten algun problema d’autoestima

– Indecisió sistemàtica

– Voluntat excessiva per complaure a la resta

– Excés d’autocrítica i comportaments extremadament rigorosos

– Hipersensibilitat davant de les crítiques

– Perfeccionisme

– Sentiment de culpa poc mesurat

– Hostilitat davant de situacions poc rellevants

– Tendència a defensar-se sistemàticament

¿Com és una persona amb una bona autoestima?

Una persona amb una bona autoestima es caracteritza per ser ferma amb els seus principis i valors, a la vegada que prou segura de si mateixa per modificar-los si l’experiència o algú els demostra que estaven equivocats. Confia en el seu criteri o la seva experiència a l’hora d’actuar, sense donar excessiva importància si la resta consideren que és al millor de les opcions. Tampoc són persones molt donades a viure entre el passat i el futur sinó que viuen el present de forma intensa, sense negar-se el que sent o necessita.

En relació amb la resta de la gent se sent un igual, tot i que és capaç de reconèixer i assumir les seves virtuts i els seus defectes. Solen ser persones sensibles envers els sentiments i necessitats de la resta i no intenten fer sentir malament a ningú altre. De fet, tot i creure amb ells mateixos per resoldre els seus problemes, són suficientment segurs com per demanar ajuda en el cas que es vegin sobrepassats per alguna situació.

La importància de tenir una autoestima positiva

L’autoestima permet que fem front a la vida amb confiança, que puguem arribar als nostres objectius sense dubtes. Ens permet tractar a la resta amb respecte i gaudir de relacions interpersonals plenes i no tòxiques.

Sí que és cert que arribar a aquest estat avui dia no és cosa fàcil. En l’àmbit social, cada vegada s’imposen uns cànons de perfecció poc realistes, i com a ésser socials que som, ens plantegem els nostres principis i valors molt influenciats pel nostre entorn. Molt a sovint podem buscar fites impossibles que ens fan fracassar i ens fan sentir frustrats; i és aquí on cal prendre consciència i promoure un canvi.

Cal ser realistes a escala personal, però també en l’àmbit social; si no som capaços d’assolir els nostres reptes i tenir una autoestima positiva, perdrem la nostra capacitat per fer front als desafiaments que se’ns plantegin, a superar els problemes i mai podrem arribar a ser 100% feliços.

Com va dir Abraham Maslow:

“És impossible la salut psicològica, si l’essencial de la persona no és acceptat, estimat i respectat pels altres i per ella mateixa”